Trobada tomaquera, un dinar com cal i sopar a casa.

Teníem avui dinar a casa, concertat amb tast de tomàquets, amb en Pep Salsetes i la Rosa Maria i és clar hi havia més gent convidada, en Jordi, pels temes del blog, la Nuria i en Jep de Sant Jaume, en Xavi i la Rosa, la Mar vegetariana de pro i un dels paladars més fins del País, en Pep del Ginger, la Tere i un servidor.  La cosa ha començat amb un tast de tomàquets, tothom havia aportat varietats diverses, conreades en diferents llocs, hi havia Montserrat, Pare Benet, Pometa de dos llocs diferents, cor de bou (del país), Sant Joan, de dos llocs diferents i segurament em deixo quelcom.  També hem tastat cigronets de l’Anoia i alguns embotits.  El plat fort: l’arròs, que he preparat de carns i verdures (han dit que estava molt bo, ves per on).   Per la Mar que no en menjava he fet una crema freda de remolatxa i una dauphinoise de verdures.  De postres un raïm que ha portat en Jep i algun préssec, i sobretot un magnífic pastis de la Nuria, vins  blancs, Xacolí, Penedès i Chardonay del Cinca, negres del Penedès i Ribera de Duero, cava rosat fantàstic amb l’arròs, cafès, whisky.  Hem acabat la sobretaula a les 7 de la tarda, no cal dir més.

Per sopar, amb la família hi havia bufet lliure, és a dir que cada un s’espavilava a escalfar-se  (o no)el que l’hi venia de gust: la crema de remolatxa, la dauphinoise, l’arròs, estofat..., en fi també un festival, en el que no he participat (he tastat la crema i les verdures, en petita quantitat, que no fos dit), que el dinar m’ha deixat ben tip, i atenció! demà anem d’excursió (petit comitè, la Tere i jo) cap al sud del País, amb ànim de menjar bé.