Hem sortit a mig matí cap a Vallbona de les Monjes, hi hem arribat creuant la Conca de Barberà, que sempre és un lloc agradable de contemplar, el tinc per un dels paisatges més ordenats de Catalunya, la distribució dels diferents conreus semblen un jardí. Hem fet visita al monestir i he comprat la gerra de vi de la ceràmica local, amb motius blaus, per a la meva col·lecció de gerres víniques. Hem dinat, ja de tornada a Pira, al cafè del poble, un senzill menú de gaspatxo i mandonguilles, tot força casolà. No us vaig comentar que ahir m’havien passat uns tomàquets, força macos, aprofito per il·lustrar-vos, si mireu la foto el de l’esquerra es un Montserrat, el de la dreta un Sant Joan, pareu atenció a la diferencia de tonalitat (exagerada pel flaix), que és el que els distingeix, el de sota és aquella varietat que us deia l’altre dia, que encara no te nom. De tota manera demà tenim trobada a casa amb en Pep Salseta i altres experts i ja us en faré cinc cèntims.
Per sopar, tocava buidar nevera: raviolis de bolets, amanida Waldorf, fideus a la cassola amb suc de fricandó, estofat amb bolets, en fi cada un s’ha escalfat el que ha volgut i jo feliç, perquè no he tingut que treballar, no tenia gaire gana i m’he servit un platet petit d’amanida i un plat de fideus amb força formatge. He quedat a punt per anar a fer la darrera copa a la barbacoa dels dilluns d’en Jordi, que com sempre era força concorreguda. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada