Dinar de diumenge i sopar que Deu ni do.

El dia ha estat tranquil, he aprofitat per dormir al matí, el dinar, desprès de l’habitual cervesa al Cafè, amb la colla, ha estat un correcte dinar de diumenge, aperitiu curt, rissoto de bolets (en realitat un arròs a la cassola amb amb sofregit de ceba i porro, cap de costella i bolets variats congelats, al final en apagar el foc, mantega i formatge ratllat), de segon rostit de vedella a la mostassa, acompanyat amb una samfaina cent per cent ecològica, ceba, tomàquet, pebrot, albergínia, ¿recordeu les verdures d’en Tomàs ahir?, doncs per això han servit, llàstima que no em va advertir que un parell de pebrotets vermells que vaig comprar picaven com un dimoni i és clar la samfaina era tota foc, ja em sentirà el proper dissabte.

Per sopar una crema de remolatxa (també d’en Tomàs, però no picava), en l’olla he fregit ceba en oli, deixant-la enrossir una mica, un poc de vi ranci, patates i remolatxa pelades i trossejades, l’aigua necessària i un xic de miso, a bullir mitja hora llarga i en passar-la pel pimer una mica de llet, a taula l’hem acompanyat amb un pesto senzill (oli, all, alfàbrega i formatge). De segon truita, que he fet amb les fulles de la remolatxa, les he ofegat en una paella i un cop cuites he fet la truita com de costum, curiosa.  L’he acompanyat amb un plat de tomàquet de Sant Joan, que he comprat a en David, d’aquí el poble, els primers que tasto aquest any, és aquesta una varietat excel·lent de la zona, no gaire fàcil de trobar.  Amb el vi negre del Penedès, que estic bevent aquests dies, la cosa ha estat de bon nivell.