Hem anat a migdia fins a Sant Quintí de Mediona, a Les Deus, feia anys que no hi anàvem i està lleugerament canviat, millorat fins i tot, m’ha cridat l’atenció que era força buit, cosa que no m’ha molestat gens, hem dinat allà, un bufet lliure, de bon preu, senzill i que no estava gens malament. No ens hem entretingut gaire, ja que començava a tronar. En arribar de nou al Bedorc, acabava de caure un xàfec, curt però intens (pluja d’agost, bolets pel octubre). La resta de la tarda sol i calor. Cap al tard, al cafè, m’han donat un tomàquet, realment especial, allargat, d’una varietat que no conec i que poca gent ha vist per aquí, ja l’hi he passat les fotos al Pep Salseta, a veure que en diu i la investigació segueix oberta, ja que ni tant sols sabem quin nom té.
Per sopar hem tastat el tomàquet a tall d’aperitiu i era realment gustós i dolç, en fi he guardat la llavor i ja veurem. De primer gaspatxo de pot (ja sé que no tinc perdó, estan com estic envoltat de tomàquets, pebrots i cogombres, però que voleu, som colla i estic de vacances). De segon hem preparat panadons de tonyina (que bona feina donen), ja he explicat en alguna ocasió com els faig i no repeteixo. De postres una nectarina d’en Jep i per beure el Penedès negre habitual. Carajillo i xupito ràpids al Cafè i cap a casa aposar aquests mots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada