dimecres, 20 d’octubre de 2010

BCN de nou, quatre copes i un sopar arregladet.


De nou a Barcelona, he baixat al barri (gòtic) abans de sopar, tenia alguns afers que tractar(la boda d’en Josep i la Nebras, a final de mes, ja us en parlaré, per que a nivell gastronòmic promet força), i la xerrada amb l’Angel, que sempre rondina i molts cops amb raó. 
Per sort en arribar a casa, m’he trobat una escudella barrejada, que havia preparat la Teresa ( amb la saviesa de separar sòlid i líquid, això vol dir que està a punt de ser consumida en qualsevol moment), la meva pregunta es: ¿com ha aconseguit que la botifarra negre quedes completament desfeta, augmentant per tant el sabor de la sopa?.  Me l’he menjada d’allò mes a gust (quan puc menjar quelcom que m’agrada i no ho he cuinat jo, el plaer es doble). Desprès tocava hamburguesa, be, encara que sé que son preparades pel carnisser, al moment , hi tinc una certa aprensió i tinc que modificar-les un poc per menjar-les (fixeu-vos que estic parlant de “reconstruir”, com ha estat amb l’escudella, no del que està de moda: “deconstruir”,.  He fet el que faig sempre l’he aplanat, tot picant fins deixar-la de mig centímetre de gruix, l’he espolsat amb un xic de curry al tandori i l’he posada a fregir en una paella amb oli a foc ben viu, quan ha estat ben torrada d’una banda l’he girat i al cap d’uns segons he abocat un raig de “Oloroso” sec, que sempre tinc a la nevera. Amb el salseró reduït, tot al plat i cap a taula.  Un vi negre del Penedès,  sense pretensions, ha fet de bon company fins a l’hora de acabar aquestes línees.

1 comentari:

Jordi Romeu ha dit...

Altre cop botifarra negre? En aquest blog un plat si i altre plat també hi acaba apareixent aquest embotit. Ai ai ai colesterol...! o no!
Salut noi!