dimarts, 12 d’octubre del 2010

La pluja de nou i fideus japonesos


Avui de nou a BCN, he sortit havent sopat i la pluja no m’ha deixat tranquil en tota l’estona, es ben diferent la pluja al poble, on saps que aprofita al camp, que en aquesta ciutat amb el terra fet pols, ple de desnivells on s’acumula l’aigua.  A l’ascensor he pogut saludar en Norberto, que acabava d’arribar de Mèxic i treia foc a la guerra dels traficants, que en realitat afecta només una petita part del país, just la que llinda amb Estats Units, remarcava amb la seva ironia habitual.  De tornada m’acompanya’t de nou la pluja i encara ara la sento repicar pels patis, mentre escric.
No he fet jo el sopar avui, l’Arnau, el meu fill ha volgut fer fideus japonesos (be també en mengen de similars a Xina i Corea). Jo he preparat el brou base, costelló de vedella, ceba, porro, api i pastanaga, tot enrossit a l’olla amb oli d’oliva i oli de sèsam.  Després aigua , miso i salsa de soja, a mes de sal.  Mitja hora i colat en una olla neta posada sobre el foc.  Entre tant l’Arnau havia fet, en el wook , el saltejat de carn de vedella a tires en oli sèsam amb un poc de salsa de soja i sake.  Ceba trinxada i unes voltes i a continuació la resta de verdures, tan sols uns segons: Xampinyons, pastanaga, all, gingebre fresc, i pac-choi (verdura xinesa).  Abocat el saltejat al brou, deu minuts de cocció i afegir els fideus Somen (fideu d’arròs japonès), tan sols tres minuts i cap a taula.  Es un plat que m’encanta, es serveix en bols grans i tens els fideus, un xic llargs, la carn i les verdures nedant en un brou excel·lent, i jo m’ho menjo amb els “palillos” i una cullera.  Fa anys en dèiem “palillos de menjar xinos”, però a vista de que hi pots menjar qualsevol cosa, ara en diem simplement palillos.  Si ja se que hauríem de dir-ne palets, i si sou capaços de trobar algú d’aquest país que demani “palets” en un restaurant xinès, m’ho dieu, que jo també ho faré.