Al matí hem baixat a BCN, teníem dinar de família i he cuinat un arròs caldós de peix i un fricandó, d’aperitiu un poc de guacamole. Cap al tard he baixat cap al gòtic a fer una cervesa al bar de l’Angel, l’Ascensor. Hi he trobat un antic client de fa molts anys com jo, en Manolo, gallec i cuiner de tota la vida, ja jubilat, home de poques paraules i de cuina senzilla i directa, amb producte com cal. En tornar a casa m’he posat a fer crema de carabassa, havia comprat una carabasseta petita i quan arriba aquesta època (la tardor no son solament bolets) acostumo a fer-la sovint. Això si, tinc costum de variar el condiment, la base sempre es la mateixa. La ceba sofregida en oli, i després la carabassa neta i pelada a trossos, al igual que un poc de patata per espessir. Si hagués estat al poble segurament l’hauria aromatitzat al pesto, amb alfàbrega fresca i formatge ratllat, però avui a Barcelona he posat un poc d’oli de sèsam, junt amb l’oli d’oliva acabant d’ofegar la ceba amb vi blanc i posant al final, en tirar l’aigua un poc de salsa de soja i miso japonès. Ha quedat força bona i per arrodonir el sopar m’he fet una truita de pernil (simplement unes tiretes de pernil curat en els ous batuts i la truita doblegada a la francesa), que he acompanyat amb pa amb tomàquet. El vi negre de la meva amiga Pàmela m’acompanya’t tota l’estona i ho segueix fent mentre escric tot això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada