L’error d’ahir d’anunciar que anava a Torrelles de Foix, l’he pagat amb kilòmetres de bon matí. Aclarit l’error gracies a en Jordi, he arribat finalment a la fira (vora migdia), be, ha valgut la pena lo llarg del viatge, ja que era una fira força atípica. D’entrada unes magnifiques copes Riedel (que son com la formula1 de les copes de tast) i una varietat de vins tant del país com estrangers, en fi una fira d’allò mes interessant pels amants del vi. Però el que mes he gaudit ha estat tastar els vins de 10 sentits, i comentar-los amb ells. Son vins que difícilment trobareu a les botigues, doncs es tracta d’un grup d’enòlegs, anònims, i la seva filosofia no es la comercialització, es l’experimentació i destacar el paper dels enòlegs. La collita passada a mes va tenir el punt de mira en varietats quasi desaparegudes. Així he tastat una Carinyena blanca, d’una voluptuositat i arrodoniment que ja voldrien molts vins del país. El Trepat blanc, un vi greu, amb la limpidesa del mineral i la roca i finalment una veritable joia, ja que tant sols en queden quatre hectàrees, un sumoi blanc, amb criança, d’una complexitat i originalitat que no es troba fàcilment en els blancs de casa nostre. Ha estat certament una trobada inoblidable.
Per sopar, m’he preparat una escudella de supervivència, he posat a bullir en aigua, sal i un raig d’oli uns trossos de botifarra negre i uns daus de bull blanc, un xic sec. Al cap d’una estona he afegit l’arròs i els fideus i als cinc minuts un resto de verdures ofegades que vaig preparar ahir la tarda per que sopés la Teresa, que fa règim. Amb un poc de vi negre i somiant encara amb els que he tastat al matí, ja he quedat de a punt de passar pel cafè del poble a comentar el dia amb els amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada