divendres, 15 d’octubre de 2010

Les feines del camp i Santa Teresa.


Avui en tornar cap a casa he vist algun pagès que començava a collir les ametlles, es clar la verema aquí ja es acabada i les feines del camp no tenen treva, quan acaba una cosa en comença un altre, ara toca collir ametlles, el mes que ve seran les olives, i es que els principals aliments de la nostre cultura es recol·lecten entre estiu i tardor. La cosa comença al juny o juliol amb la sega, el blat, el pa, continua amb els productes de l’horta (l’estiu es pròdig), que serviran per fer conserves casolanes per la resta del any. Desprès el vi, el segon producte bàsic i a continuació dels fruits secs, als que, no se per que, no es consideren de primera línia donat el seu valor com aliment.  Acabarem amb l’oli els proper mesos que tanca la trilogia d’aquesta cuina de l’arc mediterrani, i tindrem el rebost ple per passar l’hivern.  
Avui era el sant de la meva dona, la Teresa, que ha vingut al poble i que no es de celebrar aquestes coses. Si mes no l’he convençuda de fer un sopar un xic diferent.  Pernil ibèric i lacon, formatge camembert i una amanida clàssica de la mediterrània, rodanxes fines de tomàquet, amanides amb sal i alfàbrega trinxada, al damunt uns trossos de “Fetta” (formatge grec) i unes olives negres, tot ben amanit amb oli d’oliva. El pa de coca i el escumós rosat de la meva amiga Pàmela han adobat el conjunt.  Be em falta el carajillo i la conversa amb els amics, al cafè del poble, que demà es festa i la nit pot allargar-se mes que de costum.