dijous, 28 d’octubre de 2010

Del temps que farà.


Avui el fred no era tant intens com ahir, he recordat que dissabte va ser lluna plena, la lluna plena d’octubre i m’ha vingut al cap aquella dita que recull l’Amades:
                                               Octubre set llunes cubre
                                               I si plou en cobreix nou.
La dita ers seguida fidelment pel pagesos, que estaven atents al temps que feia aquest dia doncs era creença que era el que faria els set mesos següents, i si plovia ho feia durant nou mesos.  Es curiós que l’any passat va ploure aquest dia i les pluges van ser intenses fins ben entrat el Juliol.  Dissabte va fer un dia frescot i forces estones ennuvolat, caldrà que estem al aguait i si es compleix, potser haurem de considerar seriosament les antigues prediccions meteorològiques  dels pagesos.
De primer he sopat un petit bol d’escudella que va sobrar d’ahir (els bols sopers habituals a casa son de mes de mig litre), i de segon m’ha vingut de gust quelcom exòtic i he posat en el wook oli d’oliva amb un rajolí d’oli de sèsam, ben calent he tirat ceba tallada a tires i l’he deixat fer una estona, abans de tirar-hi col trinxada a tires fines i un poc de gingebre a bocins petits, regant-ho amb una mica de salsa de soja i un poc d’aigua quan ha fet falta.  Paral·lelament en una altre paella amb un xic d’oli he posat, a foc viu, gambes pelades. En un moment han estat cuites i les he espolsat amb Tandori (varietat de curry vermell que es consumeix al sud-est asiàtic), he donat dos voltes mes i he decantat el líquid al wook on es coïen les verdures, al cap d’una estona he afegit també les gambes tan sols un moment ja que he deixat la col un punt crua.   Com que abans de sopar m’avia regalat amb una copa de vi negre d’una reserva del Penedès, amb bona estructura i un toc d’espècies, he pensat que donada la fortor de la col i les gambes, no era un mal acompanyant i l’he seguit bevent al el sopar i amb ell segueixo mentre això escric.