Pensant encara en els vins tastats ahir, en el seu sabor únic i específic, he pensat que la tasca de 10 sentits, l’any passat, era molt en la línia de la d’en Pep Salseta, que recupera varietats autòctones de vegetals d’horta i fruiters, en la zona del Vallès. Ell i força gent d’arreu del país estan recuperant les llavors de productes que s’han deixat de conrear, sovint substituïts per productes de mes producció i gairebé sempre en detriment del sabor i la biodiversitat. En Pep ha aconseguit interessar de nou molts pagesos en aquets conreus, ja que paral·lelament ha creat una promoció del producte en restauració i particulars. Espero i desitjo que els enòlegs de, 10 sentits tinguin el mateix èxit que en Pep i engresquin pagesos i cellers, per que aquestes varietats antigues tornin a formar part de la nostra cultura vinícola.
Com que el dilluns el cafè es tancat m’ho he pres amb calma i he preparat un bon puré de patata, tot posant les patates (kanabec) pelades i trossejades a bullir en aigua i sal. Cuites ja al punt, les he tret escorregudes i les he aixafat en un plat amb una cullera, tot afegint uns bocins de mantega (si s’aixafen amb una forquilla queden granuloses). Ja ben fines i rectificades de sal he posat oli d’oliva i uns rajolins de l’aigua de coure-les, fins que ha estat el puré homogeni i suau, sense deixar d’estar consistent. Al moment he fregit en oli abundant un bistec de vedella i tret i posat al plat he tirat a la paella, a foc viu, all trinxat fi, farigola en pols, pebre negre i una culleradeta de farina, una volta i un bon raig de vi blanc,i un toc de conyac, tot remenat, tan sols un minut i per sobre el bistec. Cap a taula acompanyat del puré i del mateix vi blanc i d’un bon boci de camembert, de postres, que també s’hi diu amb el vi blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada