dijous, 21 d’octubre de 2010

Posta de sol i sopar complert.


El dia ennuvolat ha propiciat una posta se sol digna, els núvols un xic esfilagarsats, s’han tenyit primer d’un taronja daurat, que ha anat virant cap al rosa intens, he triat un rosat un xic vell, de color pujat, gairebé un clarete, amb un color que anava ja cap a pell de ceba,l’emoció ha estat curta però intensa, i mentre queia el dia, jo fullejava un antic llibre de cuina.
De nou al poble, tenia ganes d’un sopar correcte i he posat en una cassoleta a ofegar ceba amb oli, quan començava a transparentar hi he tirat un raig de vi blanc.  En ser del tot transparent, he afegit patata (kanabec) a daus molt petits, pèsols abundants (congelats, que ara no n’és època, tenim el costum de congelar pèsol recent collit i si be no arriba a la qualitat del fresc, es força correcta).  També hi he posat un boci de pell de taronja seca i un grapadet de farigola i sal, ho he deixat estofar un poc amb un altre raig de vi blanc i he posat aigua que no arribés a cobrir.  En 15 minuts el plat era a punt i l’he acompanyat amb dos talls de carn magre de porc ibèric i el rosat de la posta, que lligava melositat amb el dolç del pèsol.  Una mica de “fetta” (formatge grec) amanit amb oli, pebre negre i alfàbrega fresca, ha estat la cloenda de l’àpat, falta tan sols el cigaló i la conversa al cafè.     

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hala!!!!!!!!!!
Com mola!!!Que guai!!

Xiao Min ha dit...

Tot això és molt interessant, però la conversa que heu tingut al cafè amb la Sílvia he sigut aburiiiiiiiiiiiiiiiiiida!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!