dimecres, 13 d’octubre de 2010

Vins del sud i un guisat.


M’estava rellegint aquesta tarda el llibre de Joan C. Martin, “Els vins de l’Arc Mediterrani” i en concret la part que parla dels vins d’Alacant .  Recordo que en la primera lectura em va sobtar molt el fet que els vins d’Alacant no solament eren famosos en època romana (els vins de Lucentum) com poden ser-ho els de Tarragona, sinó que en el segle XV, eren exportats a tot Europa (Anglaterra, Alemanya, Flandes, etc.).  Una de les coses curioses es que el principal raïm de la zona el Monestrell fos portat allà, des de Grècia, pels almogàvers, que varen repoblar aquelles terres, agricultors de muntanya i terribles gerrers de frontera.
No he dinat fort avui i s’imposava un plat de cos.  En una cassola de terrissa de la vall d’Uixó, he posat a fregir en oli, a foc viu, unes tires petites de carn de vedella, un cop enrossida, all trinxat i ceba a tires fines, que s’ofegués tot un xic.  Amb la ceba ja un poc transparent he posat una fulla de llorer, una cullerada de moscatell i uns talls de sobrassada sense la pell, que es desfessin, una copa de vi blanc i he deixat reduir el conjunt abans de posar aigua i patates tallades escairades, que es desfacin un xic. Amb prop de mitja hora de cocció ha esta a punt el plat.  Mentre, d’aperitiu m’he pres una copa de vi ranci (temperatura de celler), que he acompanyat amb un formatge tendre amanit amb una barreja d’oli d’oliva, i una petita porció d’oli de sèsam i de salsa de soja, sabors que trobo lliguen amb el toc del ranci. He acompanyat l’àpat amb pa de coca de Ca L’Arseni, que hem recorda les delicioses “tortas de aceite” d’Aranda de Duero.