Per les terres de l’Ebre.

Al Agost quan vaig fer la festa d’aniversari, uns quans amics del poble, a qui estic molt agraït, em van obsequiar amb una estada al Parador de Tortosa, el antic Castell de la Suda, avui hem acomplert el fet i hem sortit de bon matí cap a les terres del Ebre.  El dinar de marisc i peix a Can Vicent, de S. Carles de la Ràpita ( les ostres del delta i la rajada a la marinera excel·lents).  

Per pair una bona volta pel delta, fins a la illa de Buda, hem vist les grans màquines collint l’arròs, aquest arròs del delta que no te res a envejar dels arrossos d’importació que ara estan de moda.  Hem vist els bernats pescaires i tota mena d’aus, crec que avui era el dia mundial de les aus, ves quina casualitat.   Mes cap al tard, passejada per la part antiga de Tortosa i a comprar pastissets per la família.  El sopar  (avui no us podré explicar les receptes, que no l’he fet jo) ha estat al parador , d’aperitiu un tastet de anguila fumada, baldana d’arròs i una croqueta “d’abadejo” (bacallà), que tenia el toc d’un bon professional de cuina clàssica.  Un xató d’entrant i un ànec (del delta) a la taronja, i de postres un menjar blanc.  He triat un vi de la Terra Alta, un cupatge de moltes varietats i 14º, tant gloriós que fins i tot la meva dona que quasi mai beu vi, ha repetit de grat.  El mes curiós d’aquest lloc es que les cambreres vesteixen com la Dulcinea del Quixot. Dema pensem veure amb tranquil·litat aquest antic castell, que ha estat bastit en diferents èpoques i estils.