dilluns, 4 d’octubre de 2010

Dilluns...


El dilluns son dies durs i quan plego de la feina no tinc masses ganes de bellugar.  Acostumo a seure al meu racó predilecte amb algun llibre.  Avui mentre bevia un vi negre del país sense pretensions, però agradable al cos i a l’anima, anava fullejant un llibret que tenia, feia temps, al prestatge  i al que, en el seu moment, no devia parar massa atenció.  Es un llibret editat a Catània, sobre la cuina ancestral Siciliana, no recordo quan el vaig comprar, hem passa sovint, que compro dos o tres llibres de cop i sempre n’hi ha algun que trigo a mirar-me.  M’ha cridat l’atenció així d’entrada, que moltes de les receptes portessin panses i pinyons, podria ser herència catalana o directament àrab, quan a mes he vist un plat que emprava llet d’ametlla com en la cuina medieval catalana, la cosa ja ha estat sospitosa.  En fi m’hauré de mirar amb mes deteniment aquest receptari, ja us en faré cinc cèntims.
No volent-me complicar massa la vida he preparat una sopeta de fideus de cabell d’àngel, amb el brou que tenia congelat, de l’altre dia. Cap a final de cocció hi he afegit abundants tiretes fines de pernil dolç (per fer la competència als fideus)  i a taula formatge ratllat i pebre negre.   El segon han estat uns talls de llom de porc negre fregits en oli i acompanyats de pa amb tomàquet.  El vi del país ha estat la millor companyia del senzill àpat.