Rellegia en “La cocina cristiana de occidente” d’Álvaro Cunqueiro, la definició sobre la cuina dels Stauffen: “...es la cocina normanda de Sicilia” i us semblarà que això no te a veure amb el que deia de la cuina siciliana aquests darrers dies, pues be: el nostre rei en Pere II el Gran, va ser casat pel seu pare Jaume I el Conqueridor amb Constança, filla de Manfrè Stauffen, rei de Sicília. Quan Carles d’Anjou va envair Sicília i va matar Manfrè i el seu nebot i hereu Conradí, els sicilians es van revoltar, foren les famoses “Vespres Sicilianes”, i varen cridar Pere el Gran per defendre’ls. Va ser així com Sicília va entrar a formar part dels regnes catalans i com veieu a cops els camins de l’historia i la política s’entrecreuen amb la cuina.
Per sopar, he preparat una escudella de col, primer he ofegat en oli ceba i fulles d’api trinxats, desprès he afegit tires de pernil gras i la col trinxada fina i he seguit ofegant amb un bon raig de vi blanc, finalment he afegit aigua i uns talls de botifarra negre, per fer-ho bullir uns 15 minuts abans de posar-hi uns daus de patata, arròs i fideus gruixuts. Per completar el sopar, com que he llegit a algun lloc que avui era el dia mundial del ou (ja veus on anem...) , he preparat una truita d’inspiració siciliana, simplement afegint als ous batuts, amb sal i pebre negre, all cru trinxat molt fi, alfàbrega fresca trinxada(ja son les darreres fulles) i tomàquet madur tallat a daus molt petits (ja us vaig dir que al poble tenim tomàquet tardà) . La truita, doblegada a la francesa i un xic crua ha estat d’allò mes be. Vi negre, del país per no perdre la costum i cap al cafè del poble a fer el “carajillo” i petar la xerrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada