El primer foc i sopar de brasa.

Avui he encès la llar, per primer cop de la temporada.  Tal com tinc costum hi he cremat algunes herbes aromàtiques, pel genis de la llar, en especial llorer, que se que els agrada, ja que la costum ve d’èpoques romanes, fins i tot recordo haver llegit en Cunqueiro que es cremava llorer en algun indret, determinat dia, per fer fugir el diable.

Aprofitant les brases, res no s’ha de cremar sense profit, hem preparat patates al caliu, carxofes a la brasa (no tenien massa bona pinta, que encara no es època, però amanides, en coure amb, oli, vinagre i sal han quedat força bé) i també rovellons a la brasa, que si que es època i tenien una pinta magnífica, amb el seu all i julivert.  Mentre esperava que es fes la brasa he preparat una foccacia (ah! la cuina siciliana).  He fet la massa habitual de pa amb farina, aigua, sal i llevat i he afegit oli abundant i formatge sec ratllat, la massa, ja preparada l’he escampat damunt la safata de forn deixant-la d’un centímetre de gruix  i al damunt he posat oli abundant, mes formatge ratllat i orenga abundant i cap el forn, vigilant que no es cremés.  Amb una mica d’embotit que ja feia estona que anava picant i un vi negre de Castella, tànnic i potent, he donat el sopar per fet, que avui el dinar ja ha estat abundant.