diumenge, 31 d’octubre de 2010

Excursió, noces, bon dinar i sense gana per sopar.


Com us vaig anunciar avui anàvem al berguedà, les noces de la Nebras i en Josep, a S. Jaume de Frontanyà (el poble amb menys habitants de Catalunya), ermita romànica i cases de pedra, realment bonic i posat en una vall gloriosa pels tons de la tardor.  Cerimònia civil a l’ajuntament, amenitzat per un tercet de corda (amics del nuvi ,que es músic).   La núvia com es natural ha arribat amb força retard, però tot ha acabat bé i ben casats.   Per l’àpat de noces hem anat a vora de Berga al “Estany clar” (una estrella michelin).  Una dotzena pel cap baix de minitapes certament interessants, hem quedo amb el taquet de bacallà amb fesolets i la mini bullabessa amb marisc, certament gloriosa.  Desprès els plats: ravioli de llamàntol i filet de vedella, amb una salsa magistral, les racions, com es porta ara no massa abundants, però el conjunt ha estat força correcte i tot rematat amb un “pastis de noces” tot xocolata, que era pecat mortal.  Com es natural no he pogut beure gaire, que havia de conduir, però he tastat un espumós italià de malvasia força interessant, fino, vi negre del priorat i els vins i cava del dinar, del Penedès, tot en quantitats de tast, no de copa.
Es clar hem acabat el dinar que ja era fosc i en tornar a casa m’he fet un petit entrepà de pernil dolç, per acompanyar la cervesa que m’havia guanyat be guanyada.