dimecres, 27 d’octubre de 2010

I seguim amb els pebrots


Encara amb les idees d’ahir he estat força estona cercant dades sobre la temàtica dels pebrots, he repassat el Sent Sovi i el Rupert de Nola i no hi ha cap referència al pebrot o similars, cosa en certa manera lògica, si tenim en compte que son llibres de la cuina de la noblesa i segurament el considerarien massa popular per emprar-lo com picant. Diversos tipus de pebre, el negre que coneixem ara, la cubeba (Piper cubeba), el pebre llong (piper longum), tots ells de preu elevat en aquella època serien els emprats.  Tampoc el DCVB (el diccionari català, valencià, balear) m’ha aportat cap dada definitiva, caldrà mirar a mes llocs.  M’he quedat pensant que el “piment”, beguda a base de vi calent amb mel i especies, que s’ha conservat casi fins als nostres dies la devien preparar els menys rics amb herbes i bitxo, el vi era un element no tant car al igual que la mel, el que si era car en aquells dies era el sucre, que no es un producte vingut d’Amèrica com molts es pensen sinó d’orient mitjà.
Sopar sense complicacions, amb la resta de verdura d’ahir he fet un trinxat, per mi i la meva sogra, (la Teresa segueix el seu règim), tot posat a la paella cansalada tallada a dus petits amb oli i en ser rossos he afegint all trinxat i, sense que agafes color, la verdura trinxada grollerament, tot ben remenat he deixat que es torrés  i l’he girat en un plat.  L’he acompanyat amb una botifarra de bolets, que he cuit a la planxa junt amb uns quants xampinyons.  La resta del vi negre d’ahir ha lligat aquests ingredients diversos i me’l he acabat amb un tros de camenbert que restava orfe a la nevera.