Tinc el costum sempre que puc de mirar-me la posta de sol, prenen una copa de vi, que trio a la vista de com es la posta, com una mena de maridatge anímic. Per molt que a la tardor les postes de sol acostumin a ser espectaculars, la d’avui no ho era pas, quatre núvols esfilagarsats que tot just s’han tenyit d’un color que anava des de el daurat esvaït al rosa molt pàl·lid, això si cridava l’atenció l’atmosfera neta, l’aire clar que han deixat les darreres ventades. He triat un blanc del Penedès amb les tres varietats clàssiques, gens complicat, diàfan com la posta i ben fresquet.
Avui tocava anar al Cafè del poble, que funciona com punt de trobada social i que feia uns vint dies que era tancat per vacances. Donada l’animació ambiental era difícil no quedar-s’hi a sopar i això es el que he fet. Sopar d’habituals amb la Silvia i la Olga, i amb l Xiao Min (coprotagonista del meu llibre de cuina dels nens), sopar tranquil, de conversa pausada, la Mari, del cafè, havia fet uns peus de porc força bons, i d’això he sopat, amb vi blanc de doll, carajillo i xupito de “guïsqui”. Llegiré una estoneta el llibre de cuina Siciliana i a dormir, que encara no està enllestida la verema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada