De bon matí mes aviat semblava un dia solejat, la sortida del sol ha estat fantàstica, en tons daurats, però en aquestes hores del matí, si estic llevat es per que soc camí de la feina i no està la cosa com per pensar en maridatges. En un moment donat Montserrat mostrava el seu perfil mes màgic, una boira espessa cobria completament la falda de la muntanya i la cresta semblava una illa màgica que surés en els núvols, encara hi havia sol. Després el dia ha anat ennuvolant-se fins a tenir un aspecte terrible, com de tempesta forta e imminent, de tota manera fins molt tard, ja a Barcelona no he vist ploure, en fi un dia perfecte de lluna d’Octubre.
Per sopar m’he preparat unes patates amb xoriço, tot ofegant-lo junt amb un poc de cansalada, amb oli en una cassola de fang, de seguida hi he posat ceba i all trinxat a sofregir, junt amb una fulla de llorer. Un cop fet, les patates escairades, pebre vermell, aigua i a bullir fins que les patates han començat a desfer-se, he afegit ja amb el foc tancat un ou dur tallat a bocins. De segon he menjat una “petxina” de pasta de croquetes, gratinada amb formatge (a casa sempre havia estat costum conservar la closca de les vieires per fer-ne aquest i altres plats). La pasta de croquetes la vaig fer l’altre dia amb la vedella del brou i quan em fa mandra emmotllar les croquetes, simplement omplo aquestes “petxines” (així en deien a casa, de petit) i les cobreixo amb formatge o pa ratllat, per gratinar-les amb un raig d’oli al moment de menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada