A mitja tarda he recordat que hi havia presentació de llibre de Comanegra a la Beltrand, hi hem anat amb la Teresa i la Gemma, ja que la cosa anava de nens, força bé tot plegat. Després amb plena consciencia d’abandonar la família, he passat per l’Ascensor, i ha servit per acabar fent el mos al Cañete, del carrer Unió, amb l’Angel. Realment les tapes son sorprenents: Canapè d’olivada amb cards, Ortiguillas (anemones!) arrebossades, al mes pur estil andalús, “mollejas” (lletons) al estil de la casa (glorioses), pilota “trufada”, i mandonguilles amb sípia. M’agrada aquesta barreja de català que inventa tapes i les tapes consolidades, del país de les tapes: Andalusia (felicito a en Guillem, el xef).
Desprès la cosa ha estat força habitual, carajillo a La Palma, avui oficiava la Judith en persona, que no passa sovint. Xupito al Ascensor i fi de nit al Ginger, amb la Jan i en Pep, per cert que en les habituals converses de barra he conegut unes noies alemanyes (per que ho han dit, ja que el seu català era millor que el meu): la Tanja i la Katja, cal pronuncir la “j” com una “i”, que en parlar de temes de cuina (dono raó a la Silvia, sempre s’acaba parlant d’aquest tema amb mi), m’han comentat d’un grup de gent que es diuen “del morro fi”, que te molt a veure amb el títol de la Tastúlia que faig dilluns vinent al Ateneu. Penso mirar el tema a Internet, per que si algú es diu així es que va per bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada