Direu que soc un pesat, però la dualitat sobre la forma de elaborar els vins, no me la puc treure de sobre. En realitat he pensat que el vi, poc o molt sempre ha tingut un cert percentatge de manipulació, si mes no penseu en els vins grecs i romans, que per tal de que es conservessin be s’hi afegien les coses mes insòlites: aigua de mar, resina de pi, mel, especies, ben poc del sabor originari podia quedar en aquests vins, però era el que demanaven els consumidors, en aquell moment. Per altre banda també em sembla genial, que si algú obté del seu tros vins meravellosos, amb pràcticament no mes tenir-ne cura, i actuar sobre ells el mínim possible, no deixi de fer-ho, encara que no siguin tant comercials. El que em sembla del tot malament es que es perdi la gran diversitat que existia en els vins d’arreu del mon. Crec que el tema està centrat em com emprar la tecnologia actual, pensant en el propi vi i no en les possibilitats de venta (i ja se que això es demanar molt).
Avui no he tingut que cuinar, la Nebras i en Josep ens han convidat a sopar a casa seva, carxofes al forn amb la seva vinagreta, i sawarma, que cada un es muntava amb els diferents ingredients (la Nebras, encara que ara es catalana, va néixer a Síria i en sap d’aquestes coses, ja que a mes ha treballat de cuinera professional). Per postres he portat un parell de formatges: carré de Pont l’Eveque i una petita “tomme” adobada amb Marc de Champagne, la Teresa havia comprat un pastis d’aquests en forma d’arbre de Nadal per completar. Ribera de Duero i Cava han completat l’àpat i la conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada