dimarts, 14 de desembre del 2010

Tastúlia al Ateneu, com una marató.


Avui la darrera Tastúlia del any a l’Ateneu Barcelonès, la xerrada sobre cuina, amb tast, que periòdicament fem amb l’Angel de l’Ascensor. Avui parlava del morro fi, de cara als àpats de Nadal i hem presentat un seguit de possibilitats, en forma de petits tastets: xupito de consomé de marisc, pastes salades, tartaleta de brandada de bacallà, carpaccio de filet de bou i de bolets, torradeta de formatge i codonyat, palmeres (ulleres) d’un forn que coneix l’Angel que son molt bones, tot regat amb Cava i explicant les receptes en cada cas, la idea global del tema era demostrar que es pot menjar “de morro fi” sense arruïnar-se en absolut, ho hem aconseguit.
Per sopar he escaldat una sopa de pa amb brou, i desprès he preparat un Tàrtar amb la resta del filet de bou: la carn picada a ganivet, adobada amb oli, mostassa, un poc de vinagre de Mòdena, salsa Perrins, cebollí i cogombre en vinagre, trinxats. Acompanyat per la resta de carpaccio de ceps amb el seu senzill amaniment, oli d’oliva, oli de nous, cebollí i julivert, a mes de la flor de sal de la Camarga.  Nous i figues de postres i el vi de Ribera de la sogra, mentre em llegia un tros mes del llibre d’ahir, un capítol sencer carregant-se el nou estil del vi de la Rioja i un altre fent igual amb les grans marques de la Champagne i elogiant els pocs viticultors que estant començant a emprar la biodinàmica.