diumenge, 26 de desembre de 2010

Sant Esteve, sopar de reciclatge.

Una de les coses que passen en aquests dinars multitudinaris, es que tens un munt de sobrants de tot tipus, restes dels diversos plats que has servit i cal donar-hi curs d’una manera o altre, abans no es malmetin.  Avui tenia dinar familiar a casa els pares, com es natural he anat a ajudar a la cuina, preparant la carn rostida i altres coses (no em lliuro mai de cuinar jo).   Sobretaula llarga i ja a casa he optat per provar una sal de bany, del Himàlaia, que hem van regalar ahir, entre altres coses.  Ha estat un bany força tonificant i relaxant.
Per sopar he preparat un brou (que ha cuit mentre era a la banyera), amb un dels picantons rostits d’ahir, un os de pernil, cansalada i botifarra negre, amb les herbes habituals: ceba, porro, api, nap, pastanaga. Amb una hora i mitja de cocció ha estat llest i he fet coure en el brou uns galets, per acabar la sopa hi he posat bocins de carn del picantó, i de les verdures del brou a mes, òbviament, de la botifarra negre.  De segon he preparat uns ous remenats amb ceps, aprofitant un resto del tàrtar de l’aperitiu d’ahir, coent els bolets picats amb el seu amaniment de julivert i cebollí, afegint mantega i, un cop un xic passats, els ous batuts amb un poc de llet.  A foc baix en cassola de terrissa i remenant constantment per obtenir una crema deliciosa que hem menjat sobre pa torrat.  Uns bocins de formatge per acabar el pa i per beure, un resto d’ampolla d’una vella reserva del Duero, que va portar ahir el meu cunyat.