Cap a migdia he tornat a Barcelona, després de la festa d’ahir no era cosa de llevar-se gaire d’hora, en Pep ha sortit al mateix temps per anar a ajudar en Jep a collir olives, i en Jordi segurament ja feia hores que estava collint les seves (es va retirar d’hora ahir nit), en fi ara toca olives, les feines del camp no s’acaben mai. A la tarda he sortit una estona per anar a veure l’Angel, que dilluns tenim la Tastúlia del Ateneu i els carrers eren encara plens com l’altre dia, no es que la gent miri aparadors i comprin quelcom, no, es limiten a passejar en ramat, ben junts, sense mirar res i a pas de tortuga, no l’hi veig la gracia i a mes com acostumo a caminar despresa, em posen molt nerviós.
Per sopar he picat embotits del mercat de Vic amb pa amb tomàquet (entre ells un Cuixot o Camaiot menorquí que es gloriós, com que a ses illes no es podien secar be els pernils, per l’humitat de mar, es feia i es fa, aquest embotit cuit, que no va embotxat en tripa si no en la pell de la cuixa de pernil, de on rep el nom). Per acabar d’omplir m’he preparat uns fideus a la cassola, fent bullir les restes de les mandonguilles en fricandó de l’altre dia, amb aigua i misso, després he posat els fideus gruixuts per tal que quedés mes aviat espès però encara caldós. Els he menjat amb formatge ratllat i amb un ull de llebre del Penedès que ha deixat la cosa arrodonida, un parell de figues seques han fet de postres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada