Seguint amb la alternança bàsica, el temps ens ha ofert avui un dia solejat, trencant els pronòstics d’ahir nit d’en Xavi, que augurava gelada i boires. El dia s’ha anat ennuvolant i ha propiciat una bona posta de sol, amb predomini dels daurats sobre els vermells, que he contemplat tot anant a cercar el tren. Si l’hagués tingut a ma, m’hi hauria pres un Tarragona Vell, sec, amb un bon repòs d’anys. Ja a casa, per treure’m la frustració, m’he encetat una ampolla de Ull de Llebre, de la Terra Alta, amb 12 mesos de criança, que ha resultat força interessant, es del tipus de vins que m’agraden.
Per sopar la Teresa havia fet coliflor amb mongetes, que he menjat acompanyades de braó de porc rostit, fred, amanit tot plegat amb oli, sal, pebre negre i un gotejat de vinagre de Mòdena. Per postres una mica de camembert amb nous i tot regat amb l’Ull de Llebre. Per cert que m’han vingut ganes de mirar el que explica Joan C. Martin en el seu llibre (Els vins de l’Arc Mediterrani) de la Terra Alta i hi ha hagut una cosa que m’ha encantat: estableix un paral·lelisme entre els sols d’aquesta zona i el de les contrades del Châteauneuf-du-Pape, un dels meus vins preferits, per que tot i ser un dels grans vins de França, te un deix encara dels vins rústecs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada