dilluns, 13 de desembre de 2010

Mes cuina i un bon llibre.


Ahir vaig aprofitar la presentació de Comanegra per comprar-me un llibre que em va cridar l’atenció i està resultant força interessant: “La batalla por el vino i el amor” de Alice Feiring, que porta com subtítol “o como salvé al mundo de la parkerizacion”, es refereix al crític de vins nord-americà Robert Parker, que ha aconseguit amb les seves puntuacions que els vins d’arreu del mon s’assemblin, perdent-se cada cop mes la diversitat.  Ser ben puntuat per Parker, es l’objectiu de molts cellers, per vendre amb facilitat els seus vins a bon preu.  Per obtenir-los cal emprar àmpliament alta tecnologia enològica, i oblidar-se de practiques ancestrals, que son les que aconsegueixen el que se’n diu vins de “terroir”, vins que son expressió del sols en que creix la vinya i del clima de l’anyada.   En fi, penso que no te sentit que un vi fet a Australia o al Penedès tinguin el mateix gust, però que voleu el mercat mana.
Tota la tarda a la cuina preparant el tast de la Tastúlia de demà al Ateneu, i com tenia poca gana he passat amb un plat de olla aranesa del divendres i una mica de pastis de formatge que havia comprat la Teresa, per beure: un negre de Ribera de Duero que m’ha passat la meva sogra, pel que sembla regal d’una botiga del barri (els botiguers es podien solidaritzar una mica i regalar vins catalans), en fi de tota manera era un bon exemple de “parkerització” amb el seu caire dolcenc.