De bon matí cap a fires, amb tren fins a Vic, com deu mana, i amb la avantatge de no tenir que amoïnar-se si es beu vi, als trens encara no fan bufar (ni al maquinista, crec). El mercat era enorme, la gent vestida de l’època i l’ambientació cuidada, hi havia de tot, de tot. I es clar hem sortit carregats de formatges, embotits, mel, pa de pesic, culleres de fusta, amulets màgics i fins i tot d’uns xiulets de canya per imitar el cant dels aucells. Hi he trobat a faltar paradetes de vins, l’única que he vist, casualment era d’un celler del Penedès, he estat tastant els vins i xerrant amb ells, que m’han reconegut per la foto del Cuina Catalana de Veritat, hem quedat de seguir en contacte. Que no hi haguessin parades de vins no vol dir que no hi hagués vi, les botes eren abundants ( i diuen que el vi a l’engròs va a la baixa) i fins i tot servien vi calent amb especies, encara que ningú l’hi donava el nom català popular: el “piment” (les neules i piment eren tradicionals de Nadal).
Com que hem dinat a peu dret, de tastets, calia un sopar seriós i de primer he preparat escudella amb el brou d’ahir, tan sols arròs i fideus, ja que era força substanciós. De segon orades al forn: he saltejat ràpid en el wok ceba, all, tomàquet i julivert, i al cap de poc les patates a rodanxes ben fines. Posat aquest preparat a la safata de forn, les daurades al damunt amb uns talls en diagonal on he clavat mitges llunes de llimona, un bon raig d’oli per sobre i a coure primer tapat i per acabar destapat, han quedat glorioses. Amb una mica de Camembert i el vi d’ahir ja he quedat ben satisfet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada