dijous, 16 de desembre de 2010

Dia fred i el desig de recuperar llocs oblidats.


Amb tot i anar tard a la feina, com us deia ahir, el fred ha estat present al llarg del dia, això si, ha propiciat un capvespre nítid, diàfan, el vent s’ha endut qualsevol rastre enterbolidor, el paisatge era com d’acer inoxidable a la posta de sol. Tenia ganes de sortir i he fet la primera cervesa al Grouxo, al costat de casa. He passat un moment a veure la Nebras i la seva nena, la Caterina, cada cop mes eixerida.  Uns tigres i uns ous arrebossats al Vasconia, en Miguel m’ha jurat que mentre ell estigui allà la meravellosa barra de marbre no es mourà del seu lloc.  El següent lloc ha esta de retrobada: el Bidasoa, que ara porten els descendents i no ho fan malament, mandonguilles i vi negre de la casa, amb un parell d’amics d’altre temps, ja en parlarem mes endavant d’aquest lloc, que promet.
Com sempre fi de festa al Ginger, amb la Jan i en Pep, un tàrtar de salmó amb alvocat, compartit amb en Joan, que hem coincidit, era una pura meravella, ben acompanyat d’un negre del Montsant (si, ja se que no es un maridatge gaire encertat, però es el que estava bevent en aquell moment, ¿que voleu ara?).  Per acabar una passada rapida pel Ascensor, per signar un llibre per la Mª Lluïsa, be per que el regalés a algú, que necessita un cop de ma en temes de cuina. 
Per un fallo en la connexió a Internet no he pogut posar fins ara la ressenya d’ahir nit, en fi disculpeu les molèsties.