Avui dilluns, ¿com puc pensar en això, si estic de vacances?.

El matí, després de deixar la Gemma a les colònies de mig dia al costat del poble, cavalls i tot això, ha esta una segona disbauxa de compra, però ens hem abastit per tota la setmana, espero. A la tarda he anat a S. Jaume, a encarregar préssecs a en Jep, de passada he fet visita a la Jan i en Pep i també a la Pàmela, que estava a peu de canó al seu celler. Abans , però ja havia deixat enllestit un fricandó per demà, que tinc família a dinar.   

Per sopar, l’obsessió de la temporada, eliminar restes, que les neveres estan massa plenes.  La crema de remolatxa d’ahir, avui freda i amb el seu pesto, no estava mal.  De segon la carn rostida a la mostassa de diumenge, acompanyada amb els tomàquets de S. Joan i del Pare Benet, del David (amb oli i sal, és clar) i una  altre cosa molt senzilla i gustosa: en la safata de forn, untada d’oli, rodanxes de carbassó, ben amanides amb pesto i cobertes de formatge ratllat, al forn a la part baixa, amb el grill a tot drap, en la que el formatge es rosset, cal apagar el forn.  Desprès he anat a fer postres, cafè i copes i més copes al terreny d’en Jordi, que estrenava barbacoa (com podeu imaginar no hi he anat a sopar per raons de família), us poso la foto de les acaballes de la festa, absolutament gloriosa, que a mi el que m’agrada de veritat son les decadències.