dijous, 5 de maig de 2011

De nou a BCN, sopar a casa i com no?, un tomb pels bars.

M’he mirat l’Amades per si hi havia quelcom interessant pel dia i m’he trobat una vella quarteta, que ell situa al mes de maig, per que criaven els escarabats (i la majoria d’insectes, suposo) era aquella que la gent de la meva edat recordarà, ja que era un joc d’infantns:
Escarabat bum, bum,
posa oli en el llum.
Si al llum no n’hi ha
a l’escalfeta n’hi haurà.
Dissortadament el temps d’aquests jocs i entreteniments ha passat i ara tot ha de sortir a Internet o a la tele per ser interessant, que hi farem?.
Per sopar m’he preparat una crema de pèsols, tot ofegant porro trinxat en oli amb una mica de vi ranci i afegint els pèsols, farigola i un bocí de pell de taronja seca, mes l’aigua suficient.  Ben bullit un poc  mes de mitja hora ho he triturat amb el el pimer i colat, afegint una mica de llet i un bocí de mantega.  Ho he menjat amb uns daus de pa fregit que he fet al moment (que es foti el colesterol), de segon unes mandonguilles que va fer ahir la Teresa i que estaven força bé. M’he acabat l’ampolla de vi de Dao i he sortit a donar un tomb, el Ginger, la Palma i l’Ascensor, m’han reconciliat amb la ciutat, per poc temps ja que demà tinc previst dormir al poble.