Tarda tranquil•la al poble, copa de vi i sopar al Cafè.
A la tarda m’he dedicat a posar ordre a algunes coses per casa, berenar un parell d’entrepans, que havia dinat poc i simplement dedicar-me a la vida contemplativa, que si la posta de sol, que si les meves herbes aromàtiques estan creixen de valent (es clar amb tanta pluja, que vols). M`he pres una copa de vi (negre de Costers dels Segre) entretant. No ha estat un negre de Sumoll, dissortadament, que avui hi havia una trobada, que, em sap greu no he pogut assistir, sobre aquesta varietat, a Rodonyà, podeu veure la ressenya, al bloc dels amics de 10sentits, en fi no es pot tenir tot en aquesta vida.
Cap al Cafè fer la cervesa i sopar, avui alguna de les habituals ha fallat, i estàvem la Sílvia la Neus (les princeses, que vols) i un servidor, la Mari ens havia fet “revoltillo de ajos tiernos i gambas” que m’he negat a acompanyar amb pit de pollastre a la planxa com proposava, i l’he menjat amb pa amb tomàquet. El negre de la casa (potser algun dia m’hi acostumaré), carajillo, xupito i el millor la conversa amb les noies, que sense que fos culpa meva, quedi clar a voltat al entorn de la cuina i també del futbol (culpa de la Sílvia, es clar) i a dormir aviat, que cal recuperar son per la sortida d’ahir.
A la tarda m’he dedicat a posar ordre a algunes coses per casa, berenar un parell d’entrepans, que havia dinat poc i simplement dedicar-me a la vida contemplativa, que si la posta de sol, que si les meves herbes aromàtiques estan creixen de valent (es clar amb tanta pluja, que vols). M`he pres una copa de vi (negre de Costers dels Segre) entretant. No ha estat un negre de Sumoll, dissortadament, que avui hi havia una trobada, que, em sap greu no he pogut assistir, sobre aquesta varietat, a Rodonyà, podeu veure la ressenya, al bloc dels amics de 10sentits, en fi no es pot tenir tot en aquesta vida.
Cap al Cafè fer la cervesa i sopar, avui alguna de les habituals ha fallat, i estàvem la Sílvia la Neus (les princeses, que vols) i un servidor, la Mari ens havia fet “revoltillo de ajos tiernos i gambas” que m’he negat a acompanyar amb pit de pollastre a la planxa com proposava, i l’he menjat amb pa amb tomàquet. El negre de la casa (potser algun dia m’hi acostumaré), carajillo, xupito i el millor la conversa amb les noies, que sense que fos culpa meva, quedi clar a voltat al entorn de la cuina i també del futbol (culpa de la Sílvia, es clar) i a dormir aviat, que cal recuperar son per la sortida d’ahir. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada