dimecres, 18 de maig de 2011

Un afegit, bona lectura i un arròs per sopar.

M’he adonat en repassar els escrits dels darrers dies, que en parlar de sant Honorat, patró dels forners, m’havia deixat al tinter una dada important i curiosa i es que sembla ser que els forners a mes d’encendre la llàntia al sant, es creia popularment que veneraven també, d’amagat, al dimoni Dago, forner del infern, per que com era freqüent que estafessin en el pes o la qualitat, si anaven a petar allà baix tindrien un valedor del seu ofici.  A la tarda he estat llegint una mica de l’Historia Crítica de Catalunya, d’en Bofarull, la part del regnat de Pere el Gran i m’ha sorprès veure que el Rei envia com representant per tractar amb els nobles que l’hi planten cara (Urgell i Foix) el reboster de la reina, un tal Esteva de Cardona, o la paraula reboster tenia un altre significat o que coi i hi pinta el personal de cuina en les intrigues polítiques?, algú m’ho pot aclarir?.
Per sopar m’he fet arròs a la milanesa, tal com el feien a casa, en la cassola amb oli i mantega he posat pernil ibèric tallat petit i al cap de poc ceba trinxada abundant i l’he deixat fer força estona a foc suau fins que ja enrossia, a continuació he posat l’arròs i l’hi he donat unes voltes abans de posar l’aigua i la sal corresponents, una picada d’all i safrà i a bullir a foc baix.  De tant en tant remenava i si calia afegia aigua, cal que quedi cremós, con un arròs a la cassola o un rissoto, ja cuit i fora del foc, uns bocins de mantega i formatge emmental ratllat i ben remenat cap a taula.  Mentre coïa l’arròs i a tall d’aperitiu m’he fregit en una petita paella de ferro, que tinc per aquests menesters, un parell de panadons de tonyina (fets per mi) que he descongelat abans.