Per fi divendres, sopar tranquil a casa.

Vaig comentar que una de les tres virtuts de la cuina zen era la cura-precisió, el bon tall del aliments n’era una de les conseqüències, jo personalment en aquest tema soc una mica obsés amb aquest tema i em passo col·leccionant ganivets de cuina (i altres), en fi sempre hi ha un moment en que els fas servir, amb tot i que molts cops t’aficiones al darrer que has comprat i deixes els altres de banda.

Per sopar, com que la Teresa feia els seu règim, per la Gemma i per mi he descongelat olla aranesa (sense fideus), he separat el brou de les carns i verdures i hi he cuit un grapat de fideus gruixuts, en estar al punt he afegit la resta i ja teníem sopa a taula, de segon he fet truites, com una mena de fines herbes, tot batent amb l’ou cebollí, all tendre i julivert, tot ben trinxat, la truita embolicada a la francesa i acompanyada amb pa amb tomàquet, tot plegat amb el Costers del Segre de les darreres vegades(ja us vaig dir que en tenia unes quantes ampolles i com que m’agrada....).