Dia de calor, tarda i nit al poble, amb tota normalitat.

Amb tot i portar anys en el tema em sorprèn lo ràpid que creixen els vegetals, avui el primer tomàquet del pati era perfectament visible, fa dos dies no, es agradable veure créixer la natura, i convido als que son de ciutat a plantar això: una tomaquera en una torreta (un test, pels que no sou del meu poble), els resultats son engrescadors i profitosos.  A la tarda he decidit trencar amb la monotonia i m’he preparat un Blody Mary, a la meva manera, un poc suau, en el vas mesclador he posat el gel necessari, i els condiments: sal, sal d’api, pebre negre, un gotejat de salsa Perrins, (mai hi poso tabasco) un altre de suc de llimona, una mica de ginebra, una bona dosis de vi ranci i el suc de tomàquet (pels maniàtics: 1 part de ginebra, 2 parts de vi ranci, 3 parts de tomàquet ), posat en copa llarga de cervesa, lo de la llimona decorativa, es més per la foto que no pas necessari, estava de meravella i amb la calor que ha fet avui encara més. Tant es així que he decidit anar a sopar al Cafè, justament el que volia sopar a casa, sense encendre el foc, això és lo bo, i ho he aconseguit, una llesca de pa torrat, sucada amb tomàquet, oli i una truita de pernil (la meva previsió casolana era de fines herbes, ja la farem). Cervesa, vi, carajillo i sobretot la bona companyia en el sopar d’en Joan (un altre Joan), i en Francesc, el del gloriós arròs de llamàntol, després s’hi ha afegit en Josep Mª, la conversa no ha anat de indignats, que ja tenim una edat i més aviat el que estem es desenganyats, però s’hi acostava bastant, i tenia una certa inclinació gerrera, que algun polític savi (si es que n’hi ha) hauria d’aprofitar i portar el país on l’hi toca estar.  Per algun problema informatic d'aquests que jo no entenc no va estar possible posar el blog ahir nit, ho sento.