Doncs sí, avui hem anat fins al nostre poble predilecte, Arnes, als confins de la Terra Alta, amb el Marc i la Iolanda, el Joan i la Rosa Maria, la Tere i un servidor. Casa de turisme rural, de fusta, amb jardí i a dins el poble. El viatge, amb les noves carreteres ,cada cop més ràpid, ens ha permès de fer tranquil•lament la cerveseta amb uns pintxos al cafè del poble, abans de sopar.
El sopar ens el portàvem, tot un viatge de sopar, Esqueixada de bacallà, tonyina, i seitons de la tieta de la Iolanda, mercat del Ninot, pernil, embotits i formatges que ha portat la Rosa, els vins una mica passats de voltes, que he portat jo: un Medoc (les pàl•lides violetes del Medoc, que diuen els poetes), un Monastrell d’Alacant, potent i tânic, dels que a mi m’agraden, perquè són vins d’aquesta terra, que ha anat de faula per sucar-hi el pa de pessic que teníem de postres. Els cafès i xupitos al cafè del poble, com cal, per cert molt més animat que el del Bedorc. I a dormir ¿aviat? Que demà hi ha excursió , kultural (diu el Joan)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada