Sopar de dilluns al poble, un arròs de meravella.

L’habitual sopar dels dilluns, a casa d’en Jordi avui s’ha traslladat a casa d’en Marc, oficiava de cuiner en Paco, la resta els habituals: en Jordi, en Juan Manuel, en David, en Joan, en Josep Mª i un servidor.   En Paco feia paella, deien, i ens ha acabat fent un arròs de llamàntol que hi cantaven els àngels.  Ha estat cuinada amb foc de llenya, de primer ha enrossit una mica en oli el llamàntol trossejat, després hi ha tirat all i julivert trinxats, un poc més i el tomàquet triturat amb polpa de nyora posada en remull, unes quantes voltes més i l’arròs, també ben passat, finalment el brou de peix i cap al final les cloïsses, prèviament obertes, el suc de les quals ja estava a l’arròs.  A taula unes amanides, i l’arròs gloriós (tots hem repetit), per beure he portat Chardonay  de la Vall del Cinca i també hi havia un “vino turbio” que ha portat en Marc. Postres de magdalenes i pa de pessic de xocolata.  Els cafès de rigor i la parafernàlia habitual dels whiskys, que si aquest es autèntic i aquest no, que si has canviat les ampolles, està be la historia , perquè genera uns tastos addicionals que alegren l’ambient i converteixen la reunió en una festa.  En fi una bona nit de nou en l’entorn habitual.