dilluns, 16 de maig del 2011

De nou a ciutat, i sopar a casa, un xic refinat.

Avui es sant Honorat, patró dels forners , que ens diu Amades que antigament veneraven la relíquia del cap del sant i la treien a la vista aquest dia, d’això els ve que la gent els anomenés caps de mort  (suposo el fet de ser pàl·lids de cara, per treballar de nit encara hi donava mes versemblança).  Vagi el verset recollit per l’incansable Amades: “ Sant Honorat gloriós,/que enfornàveu els pans/de dos en dos”, per cert que es diu que va ser aquest sant qui va inventar el pa de tres crostons.  A la seva gloria m’he preparat, mentre cuinava el sopar, una senzilla delicadesa, que practico des de que era petit: un crostó de pa, buidat de la seva molla i omplert d’oli del bo i un pessic de sal, cal esperar que el que resta de molla xopi l’oli i si cal s’ajuda amb el dit, per tal que al menjar-ho no regalimi, l’he acompanyat amb un oloroso sec i ha estat l’aperitiu del dia.


De primer crema de porro: he ofegat porro, trinxat, en oli directament a l’olla, en ser un xic fet, patates, aigua i sal, un cop bullit una mitja hora, passat pel pimer amb un punt de pebre, nou moscada, un raig de crema de llet i uns bocins de mantega.  A taula un rajolí de crema de llet al plat i pebre a voluntat.  De segon, els dilluns hamburguesa, l’he aplanada mol i he posat al mig una llesca de pernil dolç cargolada junt amb una llonze de formatge, l’he enrotllat deixant-la ben tancada, enfarinada i fregida ben rosa amb oli a la paella, he afegit la part verda de una ceba tendre i al poc un polsim de farina i un bon raig de Brandi Català, evaporat aquest ,un poc de llet i un raig de crema de llet que tenia a ma de l’altre plat, uns minuts tan sols i cap al plat, acompanyat amb la resta del priorat de l’altre dia.