Per sopar he fet una mena de suquet de peix, dic una mena perquè d’entrada no he emprat la cassola habitual per aquest plat: la paella fonda de nanses, de ferro, si no una cassola de fang, de la Vall d’Uixó (que és el més semblant a un wok que he vist a la meva vida). Un raig d’oli i en ser calent ceba i tomàquet tallat a tires, all laminat i julivert trinxat, tot alhora, a la catalana, desprès un poc de vi blanc, comí i pebre vermell, en reduir un xic patates tallades a lamines de mig centímetre i aigua. Als quinze minuts de bullir dues cuetes de rap (descongelades abans, en realitat no sé si es rap de piscifactoria o un peix similar, cuites adequadament no estan mal). Tant sols tres minuts, la cassola segueix bullint una estona i cal tenir-ho en compte, perquè si et passes de cocció no queda res. Ha quedat que hi cantaven els angels, com se sol dir i a cops fins i tot es veu. El vi de sempre (que m’encanta) i cap al Cafè a fer la darrera.
Basat en la idea de l'amic Jordi Romeu. Escriuré cada dia el que he menjat per sopar, amb recepta i foto si s'escau. No sempre els que ens dediquem a la cuina mengem plats exquisits, ben al contrari els nostres àpats casolans son sovint simples i pot ser bo que hom ho sàpiga i n'aprengui. Mengem be amb coses tradicionals i senzilles d'aquesta cuina nostra. Bon profit!
divendres, 13 de maig del 2011
Divendres per fi..., sopar al poble i perspectives de tranquil•litat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada