divendres, 13 de maig de 2011

Divendres per fi..., sopar al poble i perspectives de tranquil•litat.


Cap al tard s’ha anat ennuvolant, diuen que ve pluja el cap de setmana, ja veurem.  Lo de la tranquil·litat ve de que aquest cap de setmana estem sols al poble la Tere i jo, els nois no pugen, i no cal fer grans muntatges de cuina, etc. Sembla ser que les dues darreres entrades del blog, s’han esborrat, encara no se perquè, estem estudiant-ho i ja les tronaré a posar en quan tingui un moment, això rai (m’agradaria que fos un atac cibernètic, podria dir dues coses: que estic fent una meravella  i provoca enveja o que el pirata es absolutament estúpid, perquè la cuina no dona per tant, perquè molestar a algú, no crec que sigui el cas).
Per sopar he fet una mena de suquet de peix, dic una mena perquè d’entrada no he emprat la cassola habitual per aquest plat: la paella fonda de nanses, de ferro, si no una cassola de fang, de la Vall d’Uixó (que és el més semblant a un wok que he vist a la meva vida).  Un raig d’oli i en ser calent ceba i tomàquet tallat a tires, all laminat i julivert trinxat, tot alhora, a la catalana, desprès un poc de vi blanc, comí i pebre vermell, en reduir un xic patates tallades a lamines de mig centímetre i aigua.   Als quinze minuts de bullir dues cuetes de rap (descongelades abans, en realitat no sé si es rap de piscifactoria o un peix similar, cuites adequadament no estan mal).  Tant sols tres minuts, la cassola segueix bullint una estona i cal tenir-ho en compte, perquè si et passes de cocció no queda res. Ha quedat que hi cantaven els angels, com se sol dir i a cops fins i tot es veu.  El vi de sempre (que m’encanta) i cap al Cafè a fer la darrera.