Tal com vaig dir-vos comento ara les tres virtuts que ha de tenir tot menjar per un cuiner budista: suavitat-lleugeresa, neteja-frescor, cura-precisió. Que els aliments siguin frescos, de bona qualitat (ecològics) i estiguin perfectament nets es una cosa que compartim plenament, així com la vigilància constant del que estem fent quan cuinem i la precisió en la mida dels talls i la seva cocció al punt perfecte, amb el que no estic totalment d’acord es amb la suavitat i lleugeresa, ja que a mi personalment m’agraden els sabors potents i en tot cas això seria una opció entre moltes a la nostre cuina, però potser si que per gent que es dedica a la meditació la cuina te que ser lleugera i suau.
Per sopar he bullit patata i ceba en aigua i sal, un cop cuites les he convertit en un puré (amb una cullera i un poc del líquid de cocció. En una paella he posat oli, a foc baix, i bull negre tallat a bocins petits deixant-ho uns pocs minuts que deixés anar el seu suc, he barrejat aquest preparat amb el puré i l’he posat en una cassoleta ben cobert de formatge ratllat, i cap al forn a gratinar, amb un bon plat d’això i un parell de copes de vi negre de Dao (Portugal) he quedat ben tip i a dormir d’hora avui, que demà comença setmana i cal matinar. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada