dijous, 26 de maig de 2011

Del creixement de la natura i altres meravelles.

El dia, que ha començat amb bon sol i calor, ha canviat de cara a la tarda, s’ha ennuvolat un poc i , afortunadament, la temperatura ha baixat una mica, esperem que aguanti sense ploure, doncs com vaig comentar en parlar de sant Urbà, no seria una pluja bona, en aquest moment, per l’agricultura.  Tal i com us deia ahir, la natura es sorprenent, la velocitat de creixement, si hi ha aigua i sol, es absolutament impressionant, com mostra us repetiré la foto de fa dos dies de la tomaquera del pati de casa (plantada en un test!) i la foto que he fet aquesta tarda, ja veureu la diferència, amb tant sols dos dies.
En vista de lo bé que em va anar, he repetit de Blody Mary, a casa, i he optat per fer el mos al bar, amb ses noies, que avui es dijous, la Silvia, la Neus, la Olga i com no la Xao Min, avui tocava amanida de “verano”, ja sabeu base de patata, una mica de ceba, pebrot (de llauna), tonyina i ou dur. Per beure així d’entrada ¡sorpresa! hi havia un Ribera de Duero força agradable, però no cal fer-se il·lusions, era per provar si agradava i en volíem comprar, en fi, amb el plat d’amanida i un iogurt ja ha estat bé la cosa, que avui he dinat de debò i cal estar en condicions pel fi de setmana, que tenim excursió a la Terra Alta, amb la colla.