dimecres, 25 de maig de 2011

Reflexions camperoles i sopar a ciutat.

Aquests dies, quan vas per les carreteres, trobes sovint operaris tallant les herbes dels marges, que amb les pluges recents han crescut de forma extraordinària, m’agrada que a cops entra per la finestra una flaire coneguda i deliciosa: camamilla, que han segat amb les altres herbes, en realitat potser es pot considerar la camamilla una mala herba per lo fàcilment que es propaga.  Avui es sant Urbà, i era creença que si plovia el dia d’avui es malmetien les collites de blat i fins i tot la vinya sortia tocada i si glaçava (!!!!!!), llavors tot se’n anava en orris, com recull amades:  “Si plou per sant Urbà / no menjarem gaire pa”.  Afortunadament no ha estat així i no ens mancaran aquestes dues bases de la nostre alimentació:el pa i el vi.
He sopat a casa, a Barcelona, el gaspatxo de pot (que hi farem), que ha comprat la Tere, després m’he preparat unes salsitxes, a la paella he posat oli, vi negre i les salsitxes en cru, a foc baix he deixat evaporar el vi, les salsitxes han quedat d’un color grana espectacular i he afegit tomàquet triturat de la conserva de casa, he seguit coent a foc lent, cap al final he posat un bon raig de brandi català i he deixat reduir i caramel·litzar be el tomàquet.  He posat les salsitxes en un entrepà de baguette ben untat amb la salsa i amb això, vi del Penedès (el mateix que he emprat per les salsitxes) i un bocí de Brie ja he quedat ben preparat per sortir a donar un tomb pel Barri Gòtic.