Diada de Sant Ponç, Pipa Club, i Barçaaaaa!!!!!!!!.

He baixat cap el Pipa, donant una mica de volta per veure la fira de Sant Ponç del carrer Hospital, segons l’Amades una fira que ve de lluny, doncs es de tradició comprovada.  Era agradable passar-hi, herbes, mel, melmelades, i les (per mi horroroses ) fruites confitades, que son perfectes visualment i alhora immenjables.  Ja al Pipa he acabat de posar en acció una pipa regal d’un amic de Vilafranca, ni més ni menys que una Soler, d’Amer (pipes artesanals, no n’hi ha dues d’iguals).  Lo del Barça, semblava massa pactat, i no m’ha deixat del tot bé, que voleu, a cops un excés de seny no es el que un espera.

El sopar al Pipa era de cuina mexicana, haig de dir que hi anava amb recel pel tema del picant, que suporto poc, però ha estat al seu punt (bé potser demà al matí canvi d’opinió),  ho he gaudit, i amb bona companyia: l’Anna, en Joan, el “Presi”, i ... els dos cuiners, que gairebé no han sopat i es que muntar un servei de self-service de nachos amb una bona quantitat de variants per una vintena de persones, te nassos, els felicito de tot cor.  Fi de festa amb la Jan i en Pep (ja a porta tancada) i cap a casa.  Avui potser hem passo amb les fotos, però la fira era un goig.